El baldaquí de Domènech i Montaner, Casa museu Lluís Domènech i Montaner

??????????????????????

Fitxa Técnica (extreta del dossier de restauració del baldaquí)
Funció: Frontal de baldaquí
Dimensions: 158×229 cm.
Matèria: Seda, cordonet i passamaneria
Tècnica: Brodat manual
Atribució: Lluís Domènech i Montaner

El baldaquí de la Casa Museu (http://casamuseu.canetdemar.org/) és una de les peces més importants del patrimoni de Canet i una de les menys conegudes. Segurament la causa és la dificultat d’exposició al públic d’una peça tan gran i delicada. Va arribar a la Casa museu com donació de part de la família Domènech-Casellas, en un estat de conservació deficient i, després d’una restauració (al 2003) s’ha exposat al públic en molt poques ocasions. S’hauria d’exposar en posició horitzontal i amb una llum molt específica, condicions que actualment no es poden complir.

?????????????????????? ??????????????????????

El baldaquí és doblement de Domènech i Montaner, primer perquè a ell pertanyia i formava part de la decoració del seu dormitori a la seva casa del carrer de Diputació de Barcelona i segon, perquè a ell ha estat atribuït el seu disseny.
El baldaquí segurament va ser confeccionat com part del parament de la llar quan es van casar Lluís Domènech i Montaner i Maria Roura, al 1875. Així aquesta seria la data al voltant de la qual es va fer.
Els cortinatges als llit sempre havien estat presents, era una forma de lluitar contra el fred i mostrar la riquesa de la casa amb teles normalment de luxe. A partir del segle XVIII, seguint la moda francesa, els dormitoris prenen un rol important dintre de les sales de recepció de la casa, durant el dia es una habitació on es reben visites, així els dormitoris es dividien en dos parts, la alcova, on es trobava el llit, i la avantcambra amb cadires i tauletes per convidats. La alcova podia tancar-se amb portes de vidre com es veuen encara a alguns palaus barrocs de Barcelona i Catalunya o amb cortinatges. Evidentment si el dormitori era una habitació que anava a ser vista per les visites tenia que representar també la economia familiar. Així els baldaquins es fan més sofisticats. Al segle XIX, el dormitori poc a poc, entra de nou en l’esfera de l’àmbit privat de la familia, però no desapareix la tradició del moblatge de luxe, i en la moda dels voltants de 1875, la moda tapissera o com l’anomena Teresa Sala, la moda de la Febre d’Or, els teixits de luxe tenen un lloc molt destacat. La casa i la seva decoració, com la dona i les filles de la família, mostren el poder econòmic embolicades de brocats, velluts, sedes, musselines, puntes…
La moda del baldaquí als llit no desapareix fins les primeres dècades del segle XX. De fet, el llit no era el moble, com avui dia, la paraula llit feia referència al conjunt de peces de tela que acompanyaven al moble de fusta: baldaquí o cobricel, cortinatges, vànoves…
Els tipus de baldaquí podien ser variats:
A la polonesa, on el baldaquí es suspenia del sostre formant una petita cúpula i el llit es situava de costat contra la paret, com el que es veu a Can Mercader (ca. 1870), Cornellà, o a l’Àlbum Rigalt de models per artesans i industrials.

?????????????????????? 5 rigalt

A la duquessa (o duchesse), amb el baldaquí que surt de la paret sense columnes davanteres. També anoment imperial o a la francesa, es un tipus que s’imposa a la segona mitat del segle XVIII. El segles anteriors el normal era que tinguessin 4 potes.
Tots aquest tipus es recuperen a l’últim quart del segle XIX i durant el modernisme, surten descrits als inventaris de les cases; als dibuixos conservats de la família de moblistes Busquets al Museu Nacional de Catalunya (http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html) o la cama amb cobricel que van presentar a la Exposició Universal de Barcelona del 1888; o als models proposats al famós Àlbum Rigalt del 1857.
Així del primer a la duquessa o a la francesa, es pot veure a una fotografia antiga de Can Puxan, en un llit d’estil historicista proto modernista (ca. 1900) i dos llits del tipus mallorquí del segle XVII, amb quatre columnes salomòniques, als dormitoris del Castell de Santa Florentina.

Sin título Can Puxant

7 cambra del rei 8 cambra 2 Santa Florentina

El baldaquí de Domènech i Montaner seria d’un d’aquest dos últims models, però també podria ser un frontal que tanqués amb cortinatges l’alcova d’un dormitori.
El baldaquí està confeccionat manualment, es una peça única, no feta industrialment. De fet aquest encàrrecs de dissenys integrals els feien els gran ensambladors o decoradors del moment com els Busquets o els Reig per encàrrec. També el prodrien haver fet les dónes de la família, una de les poques activitats permeses a les dónes de famílies acomodades.
El baldaquí combina els colors rosa, verd, grog i negre, típica de la moda en aquell moment. Està inspirat en peces tèxtil de l’Edat Mitjana, del Renaixement i un cert d’exotisme àrab. El col·leccionisme de peces tèxtils hispano àrabs o dels segles XV al XVIII estava molt estès. Eren peces molt cobejades, especialment les hispano àrabs per la seva raresa. El dibuixant Josep Pascó, el crític d’art Francesc Miquel i Badia, el joier Emili Cabot, el moblista Gaspar Homar i molts d’altres acaparaven aquestes peces que sortien de les esglésies on s’havien conservat com folres de luxe en reliquiaris o de les sepultures de bisbes. El seus dissenys van ser imitats després pels dissenyadors modernistes. El mateix Domènech i Montaner es va inspirar en una peça del segle XVI de la catedral de Barcelona, un brocat amb el típic card o carxofa d’origen venecià, per fer el teixit de les parets del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona al 1888, amb fabricació de Benet Malvehy. La firma Fills de Malvehy es va encarregar també, amb Domènech, dels domassos del Castell de Santa Florentina a Canet. Aquesta tela de les carxofes va ser molt popular i reproduïdes per moltes fàbriques. També les teles antigues van influenciar el esgrafiats de parets i façanes, com els de l’escala de la Casa Lleó Morera (1905).

9 malvehy

De fet no només es copiaven els teixits antics, també es reaprofitaven, el col·leccionista Emili Cabot tenia coixins fets amb teles antigues i mossèn Gudiol s’escandalitzava a la Pàgina Artística de La Veu de Catalunya: “les tovalles d’altar se són mudades tapets de mobles, les blondes d’un ornament sagrat se són deixades de manera que vagin a lluir al coll nu d’una dóna de teatre, els tapiços d’assumpte piadós van al saló d’un viciós, els velluts dels frontals i els draps de les casulles se n’hauràn tapiçat tamburets i cadires.”
El neo arabisme i el neo goticisme eren dos dels estils més de moda en aquell moment (saló de ball neo àrab de Can Mercader amb mobles del taller dels Reig o el salonet de la Casa Vicens d’Antoni Gaudí, per exemple) i amb elements mecanicistes (o progressistes) conformen l’estil típic de les obres de Domènech i Montaner d’aquest moment (veure post sobre el disseny de la portada del llibre Fortuny, en aquest mateix blog).
La passamaneria forma el contorn d’un estel de 5 puntes que dona un cert exotisme, amb fulles d’acant i altres elements florals molt estilitzats.

?????????????????????? ??????????????????????
??????????????????????

Al mig trobem els anagrames de Lluís Domènech i la seva dóna, Maria Roura: LD i MR amb la seva típica tipografia gòtica,

?????????????????????? ??????????????????????

?????????????????????? ??????????????????????

A aquest estil eclèctic s’incorpora una decoració floral que amb els anys arribarà a ser tan típica de Domènech. En el baldaquí trobem dos tipus de flors. Una més estilitzades, les ja mencionades, i, a més roses, que poden tenir una certa inspiració en el repertori de Owen Jones que l’arquitecte tenia.

??????????????????????

D’altres més naturalistes i realistes, són unes flors de fúcsia i fulles d’heura aplicades en unes sanefes que recorden als grotescs renaixentistes o la decoració dels llibres il·luminats gòtics. La flor com element decoratiu té una llarga trajectòria. A mitjans del segle XIX es posen de moda el diccionaris del llenguatge de les flors, alguns van ser molt populars i es van reeditar fins al segle XX. En alguns d’aquest diccionaris, la fúcsia representa la amabilidat (Zaccone) o la gràcia, la gentilesa o la lleugeresa (Faucon). Malgrat aixó, no està demostrat que Domènech fes ús d’aquesta mena de diccionaris o que es pugui fer una lectura simbólica en l’ús que fa de la flor com ornament; si més no, no en totes les seves obres.

?????????????????????? ??????????????????????

??????????????????????

És el baldaquí de la Casa museu una peça representativa d’aquest protomodernisme, a cavall del eclecticisme, l’esteticisme, l’historicisme i progressisme que neix a l’últim quart del segle XIX, del qual el 1878 i l’article de Domènech “En busca d’una arquitectura nacional” i la fundació del taller d’arts decoratives de Francesc Vidal i Jevellí al 1879, són dos dels fets més destacats per definir-ho.
El baldaquí es guarda enrotllat i aïllat de la humitat per que no es deformi i evitar el seu deteriorament per humitat o insectes.

??????????????????????????????? ???????????????????????????????

Fotos
Fotos baldaquí, © Casa museu Lluís Domènech i Montaner. Fotos V. de la Fuente.
Foto dormitori Can Puxan, extreta de: Canet de Mar Història i Arquitectura. El patrimoni Catalogat, Ajuntament de Canet de Mar, CEC i Edicions dels 2 Pins, 2009.
Fotos Santa Florentina, postals editades per Mercería Miguel Soler (ca. 1907), a partir d’originals de L. Roisin, col·lecció particular Canet de Mar.

Bibliografia
Casamartina, J. i Carbonell, S., Les fàbriques i els somnis, Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, Terrassa, 2002.
Creixell, R.M., “Fragments d’ornato i atrezzo, Mobles i estances en la primera meitat del set-cents barceloní”, a L’època del Barroc i el Bonifàs, Publicacions de la Universitat de BCN, 2007. p.165-186
Estances privades. Mobiliari i arts decoratives a Sabadell. 1830-1870, Museu d’art de Sabadell, Sabadell, 2000.
Faucon, E., Le langage des fleurs, Paris Librairie Théodore Lefévre, 1860, pag. 48.
Gudiol, J, “La venda d’antiguitats”, La Pàgina Artística nº221 de La Veu de Catalunya [Barcelona], any XXIV, nº5331, 12 de març del 1914 (ed. Matí i Tarda), p.6.
Mainar, J., El moble català, Destino, Barcelona, 1976.
Masdeu, C.; Morata, L., Informe de restauració: Frontalera de baldaquí de la casa museu Domènech i Montaner, 2003.
López, F. Ornamentació vegetal i arquitectures de l’oci a la Barcelona del 1900,tesis de llicenciatura, Universitat de Barcelona 2012, http://tesisenred.net/handle/10803/96770.
Piera, M. i Mestre, A., El moble a Catalunya, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, 1999.
El Modernisme, vol. IV “Les arts tridimensionals i la crítica al Modernisme”, Ed. L’Isard, 2003, p.171-196.
Rigalt, Ll. Album enciclopédico pinturesco de los industriales, Litografía de la Unión, Barcelona, 1859, vol II, làmina 14.
Sala, T.-M., “Quotidians: mobiliari de la casa Busquets per als Gorina i els Turull, a Arraona, núm. 18, III època, primavera, 1996, p.81-86.
Zaccone, P., Nouveau langage des fleurs avec leur valeur symbolique et leur emploi pour l’expresion des pensees, Paris, Librairie de L. Hachette, 1858, p.54.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Canet y etiquetada , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s