Exposición El Castell de Santa Florentina

Fotos: Vista del castillo y la Sala del Trono, ca. 1909.       

Aprovechando la inauguración el sábado de la exposición un pequeño texto resultado del trabajo de preparación de la parte de las artes decorativas. Por desgracia el presupuesto no llega para catálogo, pero un magnífico folleto recoge las ideas básicas de la exposición y una gran parte de las fotografías históricas recuperadas, con las que se pretende documentar el paso de masía fortificada a castillo (de 1899 a 1912) y reconstruir la imagen de sus salas (actualmente prácticamente vacías) en su época de esplendor.

Al final del texto una galería de imágenes, antiguas y actuales, de Santa Florentina. Las fotografías antiguas proceden de las revistas La Avicultura Práctica, enero 1909; y La Ilustración Artística, noviembre 1908.

Les arts decoratives al Castell de Santa Florentina

Les arts decoratives al Modernisme no són un component superflu; decoració equival a Bellesa. Les coses han de ésser belles, però també tot el conjunt. És per això que el treball de moblistes, vitrallers, escultors o pintors; sota la batuta de l’arquitecte, formen una unitat que arriba a tots objectes i ambients de la casa. És un moment, el Modernisme, on també apareix la figura del decorador professional, creador d’ambients que reflectien els anhels d’exclusivitat, luxe i fantasia que exigia la burgesia de l’època.

Santa Florentina, és el resultat final de tres personalitats: Ramon de Montaner, Lluís Domènech i Montaner i Ricard de Capmany. Ramon de Montaner, el propietari, una de les gran fortunes del moment i col·leccionista d’art; el castell és per ell una representació somniada de la historia familiar, l’estoig de les peces d’art romànic, gòtic o barroc que conformen la seva col·lecció; un estoig realitzat parcialment amb peces antigues que representen el passat de la casa, el gòtic, però també el període romà. La llegenda situava els orígens del Castell en una domus romana, d’ací l’interès que tingué Montaner d’incorporar, a la part nova, les columnes romanes del temple d’August a Barcelona, que es trobaven a l’edifici del Centre Excursionista de Catalunya, propietat de Montaner. Una idea de la que va ser dissuadit pel seu gendre, i membre del Centre Excursionista, Ricard de Capmany. Lluís Domènech i Montaner és el gran director de l’obra, marca les directrius, la iconografia i dissenya algunes peces: ceràmiques, làmpades o reixes. Els elements principals que formen la decoració son els vitralls, l’escultura arquitectònica, els teixits i les antiguitats, aquestes últimes actualment desaparegudes. Només una pintura, de Pablo Béjar, representant la llegenda de la creació del escut de Catalunya, del 1895, presidia el tester de la gran sala. Però els detalls es deixaven en mans d’experts artesans i artistes, tan de Canet com de Barcelona, escultures de Miquel Blay i dels tallers de Dídac Masana i Carles Flotats, pintures decoratives de Tomàs Rovira i Antoni Garcia, vitralls de Josep Pujol, mosaics dibuixats per Josep Triadó o la forja de Miquel Soler. Predomina l’estètica gòtica, però també apreciem detalls neoegipcis, estil molt de moda a la dècada de 1890, naturalistes ode  influències l’art japonès. Més difícil és determinar quin paper va tenir Ricard de Capmany en la configuració del Castell. Segons la premsa del moment, a ell es deu la decoració del Castell, per decoració hem d’entendre la disposició dels mobles, tapissos, elements vegetals, o l’elecció de determinats temes representats als vitralls, el disseny de làmpades o mobles. Capmany és un personatge ambigu, amb poca obra coneguda, de la que sobresurt el Café Torino. Segons el seu fill, el pintor Ramon de Capmany, no va treballar mai i el descriu com un personatge somniador, catalanista i monàrquic que rebia al rei Alfonso XIII, a l’Apeadero de Gràcia, al crit de “Visca el Comte de Barcelona!”. És un esteta que inventa a Santa Florentina un paradís particular, tot recreant un passat idealitzat estèticament. Una ambientació que arribava al seu propi fill que era obligat a vestir robes ornamentades de puntes i velluts poc funcionals per a la vida del segle XX.

Un interior que podem evocar per fotografies d’època. Només les escasses mostres de teixits; les notes respecte als colors, als marges de dibuixos preparatoris per a la decoració de la sala del tron o descripcions contemporànies, ens donen una imatge en color. A la sala gran predomina el vermell dels domassos i l’or de les cadires del segle XVIII, als dormitoris la roba dels llits i l’entapissat de parets són de color salmó intens o groc.

És Santa Florentina un organisme complex, on es fusionen les aspiracions de tots aquells que van contribuir a la seva magnificència.

Patio adornado según idea de Ricard de Capmany para la recepción de la visita del rey Alfonso XIII

El salón del Trono preparado para la recepción real de 1908, cuando Alfonso XIII visitó Canet y el Castillo.

Dormitorios principales, con todos sus complementos, en 1908.

El comedor preparado para el desayuno de Alfonso XIII, con el trono.

Cripta del Castell de Santa Florentina, escultura yacente de Florentina Malattó, esposa de Ramon de Montaner, de Miquel Blay

Pilastra de la escalera del patio de armas con un felino presentando el escudo de los Montaner. Del taller de Dídac Massana.

Heraldos y caballeros en un capitel de la puerta de entrada a la capilla y cripta de Santa Florentina. Taller de Dídac Massana.

Artesonado de la Sala del Trono, Santa Florentina, de Tomàs Rovira, pintor de Canet

Armario de la vajilla, posible diseño de Domènech i Montaner, posible ejecución de Antoni Samarra, escultor/pintor.

Dormitorio de Alfonso XIII en la actualidad, la única sala que ha conservado parte del mobiliario

Taburete del salón del Trono, uno de los escasos muebles, casi ejemplo único, que han llegado a nosotros, del a decoración original

Uno de los dos salomones del comedor de Santa Florentina.

Lámpara de la antecámara del comedor del Castell de Santa Florentina

Reja de acceso a la cripta de Santa Florentina, diseño de Lluís Domènech i Montaner

Detalle de la reja de la Capilla del Castell de Santa Florentina, Diseño de Ricard de Capmany, ejecución del herrero de Canet, Miquel Soler.

Cojín, posible diseño de Ricard de Capmany, uno de los pocos ejemplos de tejidos originales conservados en el Castillo de Santa Florentina.

Vidriera del comedor del Castell de Santa Florentina; de tema neoegipcio, de la casa José Pujol.

Detalle de la vidriera que da acceso a la capilla y cripta de Santa Florentina

Vidriera con el plomo formando el dibujo de una fucsia. Castillo de Santa Florentina.

Detalle de una vidriera del Castell de Santa Florentina

Cúpula del comedor familiar del Castillo de Santa Florentina, con elementos vegetaes acuáticos y animales fantásticos con los escudos familiares. Todo de cierto regusto japonizante.

Suelo de trencadís del baño de Santa Florentina

Cerámica en relieve de flores del baño del Castillo de Santa Florentina

Suelo de cerámica del Castillo de Santa Florentina

Suelo de cerámica del Castell de Santa Florentina, inspirado en una composición de Manises del siglo XV.

Escudo de Canet en cerámica en uno de los suelos del Castell de Santa Florentina

Cerámica en los suelos del castillo de Santa Florentina