Exposición El Castell de Santa Florentina

Fotos: Vista del castillo y la Sala del Trono, ca. 1909.Castillo de Santa Florentina, Canet, 1908, de Domènech i Montaner        Castillo de Santa Florentina, Canet, 1908, de Domènech i Montaner

Aprovechando la inauguración el sábado de la exposición un pequeño texto resultado del trabajo de preparación de la parte de las artes decorativas. Por desgracia el presupuesto no llega para catálogo, pero un magnífico folleto recoge las ideas básicas de la exposición y una gran parte de las fotografías históricas recuperadas, con las que se pretende documentar el paso de masía fortificada a castillo (de 1899 a 1912) y reconstruir la imagen de sus salas (actualmente prácticamente vacías) en su época de esplendor.

Al final del texto una galería de imágenes, antiguas y actuales, de Santa Florentina. Las fotografías antiguas proceden de las revistas La Avicultura Práctica, enero 1909; y La Ilustración Artística, noviembre 1908.

Les arts decoratives al Castell de Santa Florentina

Les arts decoratives al Modernisme no són un component superflu; decoració equival a Bellesa. Les coses han de ésser belles, però també tot el conjunt. És per això que el treball de moblistes, vitrallers, escultors o pintors; sota la batuta de l’arquitecte, formen una unitat que arriba a tots objectes i ambients de la casa. És un moment, el Modernisme, on també apareix la figura del decorador professional, creador d’ambients que reflectien els anhels d’exclusivitat, luxe i fantasia que exigia la burgesia de l’època.

Santa Florentina, és el resultat final de tres personalitats: Ramon de Montaner, Lluís Domènech i Montaner i Ricard de Capmany. Ramon de Montaner, el propietari, una de les gran fortunes del moment i col·leccionista d’art; el castell és per ell una representació somniada de la historia familiar, l’estoig de les peces d’art romànic, gòtic o barroc que conformen la seva col·lecció; un estoig realitzat parcialment amb peces antigues que representen el passat de la casa, el gòtic, però també el període romà. La llegenda situava els orígens del Castell en una domus romana, d’ací l’interès que tingué Montaner d’incorporar, a la part nova, les columnes romanes del temple d’August a Barcelona, que es trobaven a l’edifici del Centre Excursionista de Catalunya, propietat de Montaner. Una idea de la que va ser dissuadit pel seu gendre, i membre del Centre Excursionista, Ricard de Capmany. Lluís Domènech i Montaner és el gran director de l’obra, marca les directrius, la iconografia i dissenya algunes peces: ceràmiques, làmpades o reixes. Els elements principals que formen la decoració son els vitralls, l’escultura arquitectònica, els teixits i les antiguitats, aquestes últimes actualment desaparegudes. Només una pintura, de Pablo Béjar, representant la llegenda de la creació del escut de Catalunya, del 1895, presidia el tester de la gran sala. Però els detalls es deixaven en mans d’experts artesans i artistes, tan de Canet com de Barcelona, escultures de Miquel Blay i dels tallers de Dídac Masana i Carles Flotats, pintures decoratives de Tomàs Rovira i Antoni Garcia, vitralls de Josep Pujol, mosaics dibuixats per Josep Triadó o la forja de Miquel Soler. Predomina l’estètica gòtica, però també apreciem detalls neoegipcis, estil molt de moda a la dècada de 1890, naturalistes ode  influències l’art japonès. Més difícil és determinar quin paper va tenir Ricard de Capmany en la configuració del Castell. Segons la premsa del moment, a ell es deu la decoració del Castell, per decoració hem d’entendre la disposició dels mobles, tapissos, elements vegetals, o l’elecció de determinats temes representats als vitralls, el disseny de làmpades o mobles. Capmany és un personatge ambigu, amb poca obra coneguda, de la que sobresurt el Café Torino. Segons el seu fill, el pintor Ramon de Capmany, no va treballar mai i el descriu com un personatge somniador, catalanista i monàrquic que rebia al rei Alfonso XIII, a l’Apeadero de Gràcia, al crit de “Visca el Comte de Barcelona!”. És un esteta que inventa a Santa Florentina un paradís particular, tot recreant un passat idealitzat estèticament. Una ambientació que arribava al seu propi fill que era obligat a vestir robes ornamentades de puntes i velluts poc funcionals per a la vida del segle XX.

Un interior que podem evocar per fotografies d’època. Només les escasses mostres de teixits; les notes respecte als colors, als marges de dibuixos preparatoris per a la decoració de la sala del tron o descripcions contemporànies, ens donen una imatge en color. A la sala gran predomina el vermell dels domassos i l’or de les cadires del segle XVIII, als dormitoris la roba dels llits i l’entapissat de parets són de color salmó intens o groc.

És Santa Florentina un organisme complex, on es fusionen les aspiracions de tots aquells que van contribuir a la seva magnificència.

 

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Canet y etiquetada , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s